EN LES NOSTRES MANS (ANDREU VALOR)

Andreu Valor – En les nostres mans

Ja no veig baixar les aigües clares pel meu riu,

No queden peixos, no en queda cap viu!

I ningú se’n adona que hi ha coses que mai no hauríem de perdre.

Queda poc per que els pulmons del món digues ja prou!

Incendis i la desforestació

Escalfaran la terra, canviarem els cants d’ocells per cants d’indústria.

No m’ho crec, com en un món que veig tan avançat

Els mandataris no han aturat ja

La injusta destrucció del benestar de les persones d’esta terra.

No m’ho crec, entenc que es causa de la corrupció

D’embutxacar-se un grapat de milions

Però la meua vida no està en venda com permetre aquestes coses.

El futur del món està en les nostres mans

I no veig que estiguem canviant.

No vull perdre la llibertat que em dona aquest paisatge

De boscos verds que brillen amb el sol

Observar de les muntanyes com la vida no s’acaba

Veure créixer les flors i els animals de cada espècie

Com dol quan els tenim que etiquetar

Per la por a que demà despertem pel matí i ja no en quede cap.

No puc més, tant de soroll i tanta pol.lució!

No el veig però cada dia és més gegant

Sense capa d’ozó el sol és el gran enemic d’aquesta terra

Com pot ser que no cuidem el que és més apreciat

Que no reciclem per comoditat

I que fem de la mar l’abocador i així cultivem la ignorància

Per que tots som els culpables del que ocorre i devem reflexionar!

No vull perdre la llibertat que em dona aquest paisatge

De boscos verds que brillen amb el sol

Observar de les muntanyes com la vida no s’acaba

Veure créixer les flors i els animals de cada espècie

Com dol quan els tenim que etiquetar

Per la por a que demà despertem pel matí i ja no en quede cap.