Des de la comunitat del aliment de L´Estela de Pou de Beca

TERRA MADRE 2010.

Dimecres 27 d´Octubre, ahir vam tornar de Torino, de Terra Madre, un encontre de Productors de la xarxa de Slow Food, de pobles indígenes i de grups i projectes del món occidental sempre vinculats a l’agricultura ecològica a la sobirania alimentària, al treball cooperatiu i a la solidaritat entre comunitats.

Slow Food té (almenys) dues grans vesants: una seria la preocupació per la qualitat dels aliments, el respecte al món rural i natural, a la biodiversitat, pel que fa al tipus de producció, i la importància dels gustos i sabors (diguem la part occidental) i l´altra la superació de tots els tipus de colonialisme, de paternalismes dels pobles tradicionalment anomenats “del Sud”, indígenes de totes parts del món (entre tots èrem més de 6000 delegats) als que s´ha facilitat acudir des de la solidaritat ja que es vol fer un encontre el més real possible, gent del Brasil, de Mongolia, de Guinea Bissau, de pobles indígenes del Japó… de totes parts on pugueu imaginar…

Han segut 4 dies de tallers, d´encontres, d´intercanvi d´experiències i informacions, de cerca de sortides d´aquest món desnaturalitzat i homogeneitzador, de crear xarxes per la distribució d´aliments, de somriures constants i d´intent de comprensió de tots/es envers tots/es… en fi molt enriquidor en el plànol cultural i en l´ emocional.

Hi ha molta gent que està aconseguint viure amb un contacte molt real amb la terra, de forma molt respectuosa i alhora connectada entre comunitats.

Nosaltres (la cooperativa “L´Estela de Pou de Beca”) hem anat com a Restaurant km 0, és a dir, com a “consumidors” i distribuidors de productes locals i autòctons i com a socis de Slow Food (del Convivium València), anàvem sobre tot a aprendre, a fer d´esponges i en part ens donem per satisfets.

L´encontre es divideix en dos espais, un és “Terra Madre” i l´altre és el ”Salone del Gusto”, un gran mercat que presenta els productes de ”L´Arca del Gust” i “Baluarts” dels “Conviviums”de tot el món, és a dir : Els productors dels aliments, recuperats en alguns casos, protegits en altres, ensenyen al món les diferents varietats que representen la biodiversitat del nostre món. D´ací del País Valencià podem anomenar alguns com l´oli de Farga de les oliveres mil·lenàries del Maestrat, el vi procedent de Microvinyes “El Celler de la Muntanya” de Muro d´Alcoi, el cacau del “Collaret” de Benifaió i el formatge de llet crua d´ovella Guirra d´Almedíjar entre altres, a petita escala ens ha servit també per tal de conèixer els productors de molts productes que ja estàvem utilitzant.

Els espais de Terra Madre

Àrea Associativa:

A l´estand d´Slow Food es presentaven tots els projectes que hi ha en marxa.

Espai joves:

Youth Food movement: Delegats joves de totes les comunitats de l´aliment del món i laboratoris pràctics amb un taller molt interessant anomenat “Identitat i globalització de la diversitat” i un altre al que no vam acudir però ens van dir que va estar molt interessant pels testimonis directes de la gent: “Vivir Slow, una vida per al canvi”, en fi el món i l´alimentació vista pels joves, molt il·lusionant.

Campanyes:

Des de la pesca sostenible als transgènics, infinitat de presentacions.

Recorregut “Descobrint Biodiversitat”:

Un recorregut interactiu que plasma els conceptes base dels projectes Slow Food sobre la biodiversitat: tutela de varietats autòctones i races, dels sabers tradicionals, del territori, la promoció del valor cultural del moviment i de la sostenibilitat.

Recorregut sensorial als orígens del gust:

Un recorregut pràctic amb la intenció de subministrar un vocabulari bàsic i útil per poder definir les característiques organolèptiques dels productes mitjançant un vídeo, un recorregut sensorial i un aula de degustació.

Sala dels projectes Slow Food:

Allí se podien descobrir els projectes que Slow food i Terra Madre desenvolupen en tot el món per tutelar la biodiversitat i promoure l´educació alimentaria i del gust: Des de la xarxa de Slow Fish (peixca sostenible) als menjadors escolars,…

Lingua Madre:

Espai per a les activitats culturals sobre el tema de l´idioma i la biodiversitat cultural, en línia amb el curs d´investigació sobre les comunitats lingüístiques emprés per TERRA MADRE.

Marco Polo:

Projecte que va sorgir d´Italia i segueix les petjades de l´explorador Venecià. Al juliol de 2010 va travessar l´Europa de l´est i Àsia fins Shangai, sede de l´expo 2010.

Ens mostraren les dades de més de 20 comunitats de l´aliment de Terra Madre aconseguides durant el viatge.

Sonidos de Terra Madre:

Músics i dançants de les comunitats de l´aliment que, compartint la filosofia Slow food són ambaixadors pel món. Concerts de tot tipus de músiques tradicionals.

Qué podem dir des de la nostra experiència personal?

L´encontre nosaltres el qualificaríem com a excel·lent, tot el món representat i participant amb una organització impressionant i unes infraestructures molt ben acondicionades, a més a més, hi hauria que felicitar i agrair als centenars de voluntaris (italians en la seva gran majoria) que treballaren per tal de dinamitzar i coordinar totes aquestes activitats. També ens ha servit per veure com s´estimen el seu els italians, almenys a la ciutat de Torino, fins i tot hi ha un Centre comercial abastit exclusivament de productes locals i produïts baix la filosofia del: “bo, net i just”.

A més a més, és significativa la neteja, la quantitat de parcs i la diversitat de la ciutat de Torino, està clar que són una ciutat rica (bressol de les empreses automovilístiques italianes) i que tenen molta aigua però hi hauria que veure si ací, al nostre país, amb eixes condicions haguérem segut capaços de crear una ciutat així o haguérem posat formigó fins al mateix llit del magnífic riu Po.

Una altra cosa ressenyable potser van ser les cerimònies tant d´opertura com de clausura: una mostra de la diversitat de tot el moviment amb gran participació de tots els pobles presents i també un lloc per als discursos, que al contrari del que estem acostumats, no foren buits i plens de paraules altisonants. Molta tranquilitat amb l´excepció espontània a la cerimònia de clausura on un grup de persones defensores dels drets dels animals van fer una acció per tal de denunciar el que per a ells és una injustícia i una crueltat també dins del moviment Slow Food, s’ens acusava de simplement fer les “cadenes” dels animals més llargues per tal de calmar les nostres consciències i seguir explotant-los injustament, va estar molt bé perquè malgrat l´impacte i la sorpresa dels organitzadors i de tots i totes les assistents, s’els va permetre parlar i, fins i tot, els traductors van seguir fent la seva feina per tal que tot el món poguera entendre el que estava passant. També ens va servir per reiniciar el debat a tots els àmbits, segur que tots ho vam parlar després.

La cerimònia va continuar amb els parlaments d´alguns dels més representatius estudiosos i activistes en els temes de la Sobirania Alimentaria, les transformacions socials i els drets dels pobles indígenes: Serge Latouche, Raj Patel (impressionant!!) Vandhana Shiva, Carlo Petrini i altres, molt clarificador i sintetitzador de tot el que s´havia estat parlant durant tots els dies, algunes idees clares que van quedar a l´espera del document o declaració que s´està fent com a Declaració final de Terra Madre 2010. Podrien ser aquestes:

– Treballar molt l´àmbit local, tant en l´educació com en l´autonomia i sobirania alimentaria per fer front al poder de les transnacionals alimentaries i químiques, seguir fent front als organismes modificats genèticament, ja que són un instrument de repressió, de control i d´empobriment; treballar per empentar les xarxes socials i de suport mutu que fomenten la biodiversitat mitjançant tot el que s´ens ocórrega: des de mercats locals a tallers a les escoles, bancs de llavors, reforestacions…

– Recerca i recuperació de llavors per evitar patents i expoliacions i molt de treball a fer per tal de no perdre el patrimoni immaterial que sustenten els nostres majors: receptes, formes d´elaboració, de cultiu, de gestió de l´aigua…

– Visibilització dels productes locals i autòctons per tal de posar-los en valor i donar suport així a les comunitats de productors (important ahí el nostre paper com a restauradors i gastrònoms). Un parèntesi: una frase molt bona que va dir Serge Latouche, copiant a Carlo Petrini: “Un gastrònom que no és ecologista és un imbècil però un ecologista que no és gastrònom és un home trist”.

– Una visió global dels productes i un anàlisis crític alhora de pensar en l´alimentació familiar.

– Ja hi ha moltes comunitats que estant vivint unes transformacions en la forma de relacionar-se i en la forma d´abastir-se, hi ha molts exemples al món rural dels Estats Units, en quasi totes les comunitats indígenes del món, al Japó, o a Austràlia, es a dir: és possible a tot el món, no importa el bagatge cultural que portem ni les condicions sociopolítiques que ens regisquen, adaptant-se a cada realitat hi ha sortides i el que és encara més interessant: estan connectades.

– Disfrutar de l´aliment, disfrutar del moment social que ens ha tocat viure i ser conscients de la riquesa cultural gastronòmica que tenim.

-Necessitem una nova legislació en matèria agroalimentaria, no es poden regir per les mateixes normatives macroempreses alimentaries com petits productors o transformadors, una llei diferent a cada realitat diferent, tampoc està en les mateixes condicions un ramader o un productor agrícola a Suecia com un d´Espanya o un de Romania, es a dir: lleis més personalitzades i racionals.

– En fi, un “Empoderament“ més real dels productors, i dels agents socials reals que treballem en l´àmbit agroalimentari.

– Som conscients de la diferència i la pluralitat que hi ha entre les distintes comunitats, entre els diferents ”conviviums” i el que hem de fer és anar pas a pas, ací no podem (i no sé si volem) tindre un supermercat de productes ecològics, el que més necessitem ací ara pensem que són productors acompanyats així si, per un treball constant educatiu envers els xiquets pensant en el futur i els adults per tal de poder sostenir als productors que vagen sorgint. Pas a pas però sense aturar-se.

En fi que cadascú conte la fira com li va, jo em reafirme en les meves búsquedes, com diuen els “Caragols” Zapatistes: un món on càpiguen tots els móns. I pensant en la nostra realitat en particular, en els nostres conviviums: treball, molt de treball, respecte a tot el treball fet, amb tant d´esforç fins ara i hem de saber aprofitar la nostra diversitat, no tots tenim la mateixa disposició de temps, no tots tenim les mateixes motivacions però si hi ha moltes coses que tenim en comú que ens han portat a confluir ací i ara, aprofitem-les, treballem-nos-les i treballem-nos a nosaltres també organitzem-nos i disfrutem-nos.

Per anar acabant una frase que fa un temps m´haguera indignat i ara entenc: ”La Felicitat es troba sols en la capacitat d’autolimitar-se”, extrapol·lant a la nostra societat i la reflexió d´un professor alemà de la Universitat de Xile que va participar a la “Clausura” i del que no recorde el nom:

Qué és l´unic que ens diferencia dels animals? L´estupidesa, som capaços de tant com per a arribar a crear un món que acabarà per destruir-nos… I un esquema que Serge Latouche va mostrar a un dels encontres, em pareix molt sistemàtic i molt clar: